Susanna Tortosa Tudela va néixer a Barcelona el 6 d’abril del 1969 i viu a El Masnou. L’any 2011 comença a escriure contes infantils personalitzats i més tard escriu les primeres històries curtes per a adults. Per poder explorar millor aquesta vocació recent descoberta s’apunta a un taller d’escriptura i continua escrivint per a adults. El juliol del 2014 recopila i organitza el material que tenia per publicar el primer llibre de relats amb el títol La porta tancada. A l’abril del 2015 publica el primer conte infantil amb el títol Gàrberin i ara està immersa en el projecte de publicar El teu somriure dins el cotxe del costat.
“Escriure és el meu refugi on ser jo mateixa o no ser ningú” Susanna Tortosa
Andreu Beneit: Aquest serà el teu segon llibre de relats consecutiu. És el gènere que més t’atrau?
Susanna Tortosa: Sí, escriure relats és el que més m’agrada. També penso que, per una qüestió pràctica, el lector es pot sentir atret per un llibre d’aquest tipus. En general disposem de poc temps i el meu llibre permet dedicar-hi uns pocs minuts i, a canvi, gaudir d’una reflexió o d’una curta història que pot tenir vàries lectures i et fa pensar, o simplement d’un conte que et porti a una altra situació diferent de la teva vida.
A.B: En què creus que ha evolucionat, o canviat, la teva escriptura respecte “La porta tancada”?
S.T: Bé, està clar que si vull fer camí per l’escriptura, he d’evolucionar. Crec que, sobretot, he polit aspectes d’estil narratiu, però l’essència del contingut és molt similar.
A.B: Es manté, això sí, que molts relats van precedits per un haiku. Per què?
S.T: El fet que els meus relats vagin precedits per un haiku com a introducció crec que dóna un element distintiu al meu llibre i a la meva escriptura. També ens dóna l’oportunitat de gaudir d’una idea en poques paraules per després desenvolupar-la durant el relat.
A.B: I t’has plantejat mai publicar una tria dels teus haikus?
S.T: No fins ara, però m’acabes de donar una bona idea!
A.B: El recull és tan divers com l’anterior, amb relats de tota mena?
S.T: Igual com en el llibre anterior, m’agrada que els relats siguin molt diversos en quant a les llargades, temes i textures, i no tinguin cap fil conductor. Tracto temes de la vida en general, de l’amor o de la mort, des de diferents perspectives i situacions quotidianes o surrealistes en les quals ens podem sentir identificats o no.
Coneix el projecte de la Susanna i dóna-li suport
A.B: El relat que dóna títol al llibre és un cant a la felicitat quotidiana. Tu vius la felicitat així?
S.T: Doncs si. El teu somriure dins el cotxe del costat és un cant a les petites coses que poden fer-nos feliços. Un moment quotidià del dia, com és el de conduir el cotxe, pot canviar-nos l’estat d’ànim només pel gest d’una altra persona que pugui fer-nos sortir de la nostra realitat i donar-nos benestar. Crec que per ser feliç no necessitem grans coses, el que necessitem és saber gaudir de les més senzilles que segur tenim a l’abast i de vegades no sabem veure.
A.B: Per què hi has inclòs uns quants poemes?
S.T: De tant en tant, enlloc d’un relat, escric un poema per desenvolupar una idea o un sentiment, són poemes molt fàcils d’entendre. Els he inclòs per donar varietat a la lectura i per distingir-lo una mica del primer llibre.
A.B: Has dit a la pàgina del projecte que, per tu, l’escriptura és un refugi. Què vols dir amb això?
S.T: Sempre vaig molt estressada; escrivint m’evadeixo de tot i de tothom, fins i tot de mi mateixa, per entrar en la pell d’altres personatges que malgrat surtin de mi, no sóc jo, ni ningú del meu voltant. Resoldre el trencaclosques entre el que penso, sento, visc i el que vull que facin els meus personatges em dóna un poder que no puc tenir en cap altre aspecte de la meva vida, així que escriure és el meu refugi on ser jo mateixa o no ser ningú.
A.B: Per què és interessant i valuós donar suport al projecte per publicar «El teu somriure dins el cotxe del costat”?
S.T: Tinc lectors que em diuen que el que escric no pot quedar-se perdut en un calaix o dins de l’ordinador, sinó que ho he de compartir amb la gent. Aquesta reflexió m’ha donat forces per ser prou valenta i fer camí en aquest món de la literatura on hi ha tanta competència i aquest camí no és gens fàcil. Abans he dit que el relat que dóna el títol al llibre es referia a les petites coses que ens poden donar benestar, de la mateixa manera col·laborar a fer possible un humil projecte com aquest, pot donar molta satisfacció. És la manera de premiar-me l’esforç, la constància i l’energia que hi poso cada dia en tirar endavant el que em fa il·lusió.
A.B: També és la teva segona campanya de micromecenatge per fer possible la publicació. Què t’aporta una experiència així?
S.T: El primer micromecenatge per mi va ser la solució per fer possible un somni que no imaginava que pogués esdevenir real. L’experiència va ser meravellosa; adonar-me que la gent del meu voltant confiava en mi abans de veure el llibre, i em donava l’oportunitat de tirar endavant un projecte personal, va ser més que estimulant. Després, rebre els comentaris afalagadors per la feina feta va ser tot un luxe i, ara, és evident que m’han vingut ganes de reviure tot allò que va passar fa un any i mig amb La porta tancada. A part d’això, trobo que és un sistema fantàstic per difondre el llibre, ja que abans de tenir-lo a les mans ja has assegurat la venda d’uns quants exemplars i, per tant, ja has assegurat uns quants lectors que potser deixaran el llibre a altres persones o en compraran més per regalar-ne, si els ha agradat. És una bona manera de donar-te a conèixer.
A.B: Per què t’has decidit que sigui L’EDITORIAL PRÒXIMA qui en faci la producció?
S.T: Bé, buscava una editorial propera on jo visc perquè tinguéssim un contacte directe i fluït. L’EDITORIAL PRÒXIMA m’inspira confiança i seriositat. Estic convençuda que tot sortirà molt bé.
A.B: Tot i que potser és prematur pensar-hi, tens algun proper projecte entre mans?
S.T: I tant! Uns quants! Per Sant Jordi publicaré el meu segon conte infantil amb el títol El drac Jordi. I ja li estic donant voltes al següent llibre per a adults, en principi, pensava en escriure una novel·la curta, però potser faré un llibre de relats amb personatges entrellaçats. Ja ho veurem, però espero d’aquí un any estar parlant del meu tercer llibre per a adults i el meu cinquè llibre en total. Ah! I també m’agradaria fer un curtmetratge d’algun dels meus relats, ja que els lectors em comenten que alguns d’ells són molt visuals.
Deja una respuesta